martes, 15 de diciembre de 2015

World Press Photo

Aquesta exposició de fotografia al CCCB va acabar el passat diumenge 13 de desembre del 2015.

En aquesta exposició vaig poder observar un gran nombre de fotografies on el fotògraf, en la majoria de fotografies, va aconseguir transmetre moltes emocions en visualitzar la imatge.

Em va sorprendre molt que en l'exposició, moltes de les fotografies feien referencia a les guerres que hi ha hagut en els territoris de l'Islam com pot ser Iran o el Marroc. Una de les altres coses que em va sorprendre de l'exposició és que una vegada ja estava conscienciat de les dures fotografies que estan exposes en l'exposició, es va produir un canvi radical en el significat de les imatges, amb l'exposició de fotografies d'esport o d'animals.

Una de les fotografies que destaco de l'exposició, és la fotografia d'una noia d'uns 14 anys, reprimida per la policia, sota la pluja, després d'una vaga contra el tipus de govern exercit en el seu país. En la fotografia, es pot veure a primera vista, l'expressió de por i de dolor que transmeten els seus ulls. També destacaria de l'exposició, una seqüència d'imatges en la qual explicava l'execució d'un home per l'assassinat d'un amic seu. En aquesta seqüència de 5 o 6 imatges també es pot observar com finalment el noi no és executat, ja que la mare del noi mort, en plena execució li dóna una bufetada i li perdona la vida.

Personalment, no em penedeixo gens d'anar a veure aquesta exposició, ja que vaig observar fotografies que transmetien el sofriment que passen moltes de les persones en la resta del món i en les condicions de vida en la qual viuen. L'exposició en si va ser magnífica i vaig quedar molt satisfet d'haver anat.

martes, 8 de diciembre de 2015

La Culpa



LA CULPA

La Culpa, és un curt protagonitzat per David Victori que tracta d’una parella que s’està a punt d’anar de viatge, però que han de cancel·lar-ho tot, perquè la dona li dóna la fantàstica notícia a la seva parella de què estan a punt de tenir un fill. Amb l’emoció d’aquest moment, el noi rep una trucada d’un amic seu el qual estan parlant una llarga estona per telèfon i on el noi li comunica al seu amic d’aquesta gran notícia.

Mentrestant, la noia li demana les claus del seu cotxe, i és en aquest moment en què la noia és atracada per un home enmig del carrer. La seva parella en veure al lladre que llença la bossa de mà de la seva núvia, va corrent al seu cotxe i se la troba morta a terra.
Davant d’aquest drama, i de la pèrdua de la seva parella i del seu fill, el noi agafa molta ràbia i va a casa del lladre on el mata. En aquest moment del curt apareix l’home en la porta de la casa de l'assassí. El marit entra en la casa obrint la porta amb una palanca, i acompanyat d’una música de fons, arriba al menjador on està l’assassí assegut i el dispara. En un segon pla, rere el marit apareix el fill de l'assassí que amb un ganivet apunyala al marit. Seguidament, s’observa com el marit intenta escapar, però es veu en un bucle on finalment torna a l’acció del tret a l’assassí on ara no el dispara. El vidu, al no matar-lo aconsegueix escapar però aquest el persegueix i es queda en un bucle del qual no pot escapar
L’enquadrament d’aquest curt ha sigut horitzontal amb una composició de regla de terços. També es pot observar una composició de línies dominats corbes marcades per les escales de l’edifici, i també en la mateixa escena un angle zenital de dalt a baix. El director utilitza angles picats amb els personatges i també fa l’ús d’un angle a ran en la seqüència on el fill li clava un ganivet al marit.
De tots els tipus de moviments que apareixen en aquest curt, es podrien destacar uns quants tràvelings sobre el marit al principi del curtmetratge, i també el moviment que fa la càmera quan el personatge torna a la casa després de passar el seu bucle.
Aquest curt ha estat filmat a la nit, per tant, la il·luminació és artificial difusa. La transició o els signes de puntuació que apareixen en aquest film s’identifiquen amb els talls de les escenes en el moment que s’acaben o es vol canviar d’escena. La banda sonora, agafa molta importància a partir del moment en què el protagonista mata a l’assassí fins al final del curt.
El treball que han fet els personatges en aquest curt és molt bo i interessant, ja que transmeten molt bé les seves emocions al públic. El missatge que ens volia transmetre el director és el càstig que tenen aquelles persones que senten la seva culpa per alguna cosa dolenta que han fet, de la qual mai es podran oblidar. Aquest curt pot tenir moltes semblances amb la pel·lícula de "Matrix", pels moviments de càmera que apareixen en ambdues pel·lícules, i també el tipus d’il·luminació.

Personalment, l'originalitat que ha tingut el director a l'hora de protagonitzar aquest film, m’ha sorprès molt, ja que al final, m’ha fet reflexionar molt sobre el missatge que vol transmetre la pel·lícula al públic. L'extensió que ha tingut el director en aquest curt ha sigut una extensió de minuts molt encertada, ja que amb el temps que dura el curt és suficient perquè t’arribi el missatge que ens vol transmetre.

martes, 1 de diciembre de 2015

Comentari de fragments de películes

Cuidadano Kane

"Ciutadà Kane" (títol original en anglès Citizen Kane) és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de la història, estrenada el 1941. Marcà un punt important d'inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles, exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.
En aquesta escena es pot observar que transcorre dins una habitació on una parella mantenen una discussió per una de les crítiques que han fet a la cantant, que fa referència a la dona. Al principi de l’escena es pot observar un desenfocament que té el protagonista principal, en Kane, el qual se li pot observar un pla mig curt i que aquest pla acaba desapareixent per l’enfocament d’un diari amb un pla detall d’una de les notícies que el protagonista llegeix, i seguidament en la mateixa escena, apareix un pla general de tot el diari.
Després en la següent seqüència d’aquesta escena apareix la dona que participa en l’escena, enfocada amb un pla sencer. Seguidament, amb un canvi de seqüència apareix en Kane, assegut en un sofà llegint el diari el qual abans ens havien mostrat en una escena amb un pla general.
A continuació, trobem una altra escena on s’observa un gran pla general d’aquesta habitació i on s’observa que en aquesta seqüència, el protagonista s’aixeca del sofà i és en aquest moment quan a càmera fa el recorregut del personatge, fins a arribar a la porta on s’observa una altra seqüència d’aquesta escena.
En acabar aquesta seqüència, el protagonista estableix un recorregut, interromput per canvis de pla de seqüència amb la dona i on mantenen una discussió. Finalment, l’escena acaba amb un contrast de fons negre que produeix l’ombra del protagonista sobre la dona i amb un pla de detall d’un cartell amb l’actuació de la dona d’en Kane.


El nom de la Rosa

"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran novel·la homònima d'Umberto Eco.
Al principi de l’escena apareix una primera seqüència on es pot observar als dos protagonistes, Adso i el seu mestre, muntats en un cavall cadascun, i a mesura que avancen en la seqüència s’observa l’aparició d’una noia en la part inferior a l’esquerra.
Trobem després un altre canvi de seqüència on s’observa una conversació entre Adso i aquesta dona, ja que a Adso li ha cridat l’atenció. Entre els dos predomina el primer pla durant aquesta escena, trencada amb canvis de seqüència amb el seu mestre i també on apareixen camps i fora de camps entre aquests dos.
Seguidament, apareix un desenfocament de la protagonista interromput abans amb canvis de seqüència, on la dona acaba desapareixent dins un fons gris, quedant-se sola i on Adso continua el camí del seu mestre. En aquesta escena no intervé el diàleg, ja que trobem música de fons que agafa molt protagonisme.
Després s’observa un canvi d’escena on els dos protagonistes es troben sols, fent camí, i amb un gran pla general on de fons s’escolta la veu del protagonista. Aquest gran pla general a mesura que la seqüència continua s’observa com cada vegada es va allunyant més. En aquesta escena predomina la veu del protagonista i no pas la música, ja que aquesta no agafa molta importància.

Màtrix

The Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.
En la primera seqüència s’observa un pla de detall a un objecte que es troba al terra mullat per la gran quantitat de pluja que cau sobre ell. Seguidament, trobem una altra escena on s’observa un pla genital, que enfocat des de dalt on es veu de lluny l’arribada d’un cotxe a l’edifici i on surten dues persones on una d’aquestes persones és la protagonista. A continuació, s’observa un altre pla genital de l’edifici pel seu interior on s’observen moltes línies dominants corbes predominants en les escales.
Després, es pot observar una seqüència, on el protagonista arriba al seu destí i on trobem un tràveling amb el recorregut del personatge fins a l’escena on aquest estableix un diàleg amb l’altre personatge.
En aquest diàleg predominen les veus dels protagonistes i es troben en un mateix eix i on estableixen un diàleg.

martes, 20 de octubre de 2015

Mort d'un Milicià

MORT D’UN MILICIÀ

És una fotografia històrica presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García, un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil Espanyola. La fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. El soldat apareix caient cap enrere després de ser disparat. Porta roba de civil, però amb una cartutxera de cuir, i el rifle que li cau de la seva mà dreta. Molts experts pensen que aquesta fotografia no es va fer durant la batalla, i que el personatge que hi surt tampoc és en Borrell sinó que podrí ser qualsevol altre personatge.

L’anàlisi de la imatge, es pot dividir en dos aspectes diferents, un aspecte denotatiu i un de connotatiu.

En l’aspecte denotatiu podem observar:

El tipus d’enquadrament que té la imatge, on es pot observar que té un format horitzontal, ja que es pot veure bona part del paisatge al seu voltant, i el pla que es troba en la fotografia, és un pla mig llarg, ja que el milicià es pot veure fins als genolls i com cau d’esquenes.

La composició de la imatge, amb un centre d’interès que es troba en el milicià que és el protagonista principal de la fotografia, on l’autor, Robert Capa, vol que se centrin totes les mirades en ell i que s’observi la manera en què cau i com va vestit.

Les línies dominants que s’observen en la fotografia són varies, es pot observar una línia dominant que fa aquest petit turó, la qual és torba a l'alçada dels genolls d’aquest milicià, i també amb les muntanyes o serralades que es troben al fons de la imatge, on van a parar de manera horitzontal, també als genolls d’aquest milicià.

La composició que s’observa en aquesta fotografia, és la composició de la regla dels terços, ja que el milicià, es troba en un terç de la fotografia on es troba tot el pes rellevant que conté la imatge, i després a la dreta, es troba el paisatge que no té tant de pes rellevant en la fotografia. Les mirades que té el milicià dins la fotografia, són unes mirades perdudes cap a terra, ja que està caient, i també la mirada va dirigida a la part dreta de la fotografia.


L'angulació que es troba en la fotografia, és una angulació de tres quarts, ja que fotografia es pot dividir en aquests tres quarts: un quart on es troba el milicià caient d’esquenes, i els altres quarts, fan referencia al paisatge.
L’enfocament que té la fotografia és bo, ja que ens fa centrar tot l’interès en el milicià, i l’enfocament està centrat en aquest, i el color de la fotografia, és d’un color blanc i negre. Es pot observar tambè que l'enfocament de la fotografia es de llum directa, ja que es pot deduir perfectament per la ombra del milicià.

En l’aspecte connotatiu podem observar:

El grau de senzillesa que s’observa en la fotografia és evident, ja que en la imatge només es pot observar un personatge, un milicià, caient d’esquenes amb una escopeta agafada amb la seva mà dreta, i un paisatge de fons el qual es pot deduir que aquest personatge es troba en la muntanya o en un camp.

La interpretació que es pot fer en aquesta fotografia, és d’un milicià, que ha sigut disparat mentre estava de guerra en el camp de combat que cau mort sobre un gran territori despoblat i on no té cap possibilitat de sobreviure. Es pot observar un gran grau d'originalitat, ja que s’interpreta molt bé en aquesta fotografia com pots caure després de ser disparat i com et trobes quan estàs sol i no pots fer res per a sobreviure.

Els recursos agressius que es poden observar en aquesta imatge, pot ser un grau de personificació, ja que en la fotografia és por personificar perfectament, com és estar de guerra i morir per un tir i després caure rendit a terra, sense ningú al teu voltant, ni població ni companys teus que et puguin ajudar.


La funció que té la imatge és expressiva, ja que ens expressa el patiment que té aquest milicià abans de morir després de ser disparat, i també informativa, ja que ens informa del que va passar i també de la manera en què va ser mort aquest milicià.

lunes, 19 de octubre de 2015

Creació d'imatges

 Imatge amb funció informativa: informa sobre la seva caducitat, les zones on et pots moure, els diferents serveis que pots utilitzar...

Imatge amb funció expressiva-emotiva: es pot observar un company feliç



Imatge amb funció poètica: es pot observar una cara amb un aspecte seriòs


Imatge amb funció suggestiva: és pot observas que indica una prohibició per els nenes i nenes de 0 a 3 anys




Comparació: en aquesta imatge ho ha una comparació entre un mòvil gran i un de més petit que tenen el mateix color.

martes, 13 de octubre de 2015

Encuadrament d'imatges

                               
                                                             Pla de Detall


Primerísim primer pla


Primer Pla


Pla mig curt


Pla mig llarg


Pla Americà


Pla Sencer


Pla Conjunt


Pla General


Gran pla general


Línies dominants corbes


Línies dominants diagonals amb punt de fuga


Element en moviment i pes visual a la dreta


Composició clàssica


Composició regla dels terços



Angle mig frontal


Angle mig de tres quarts


Angle mig lateral


Angle picat


Angle contrapicat


Angle zenital


Angle nadir


Angle aberrant


Angle a ran




Llum artificial difusa


Llum artificial directe


Llum natural difusa


Llum natural directa


Textura evident


Contrast de colors



jueves, 1 de octubre de 2015

Artícle dels premis de Sant Sebastià




63 EDICIONS DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE SANT SEBASTIÀ

Aquest certamen cinematogràfic, és un dels certàmens més importants del nostre país, on concursen de les millors pel·lícules revelació i també molts dels nous autors revelació que han aparegut del cinema espanyol. Aquest certamen es fa durant l'última setmana de Setembre, tal com va ser inaugurat la primera edició sobre aquest, el 21 de setembre del 1953.

El guardó que fa nomenament al màxim premi d’aquest concurs o certamen cinematogràfic és l’anomenada “Conxa d'Oro” que és el premi atorgat a aquella pel·lícula guanyadora de la Secció Oficial d’aquest certamen. El director d’aquest certamen es José Luis Rebordós i aquest certamen està valorat en 7.4000.000 d’euros.
Els premis atorgats aquest any en aquesta 63 edicions d’aquest certamen han sigut els següents:

• Conxa d’Or a la millor pel·lícula: Sparrows
• Conxa de Plata al millor director/a: Joachim Lafosse ( Les chevaliers blancs )
• Conxa de Plata a la millor actriu: Yordankia Ariosa ( El Rey de la Habana )
• Conxa de Plata al millor actor: Ricardo Darín, Javier Cámara ( Truman )
• Premi del jurat a la millor Fotografia: Evolution
• Premi del jurat al millor guió: 21 noches con Pattie

El premi d’Or a la millor pel·lícula ha sigut per Sparrows. Aquesta pel·lícula està dirigida pel director Rúnar Rúnarsson. El seu gènere és de Drama i Adolescència amb una duració d’uns 99 minuts. Aquí teniu un enllaç amb més informació sobre la pel·lícula:
http://www.filmaffinity.com/es/film217903.html
Joachim Lafosse ha obtingut el premi de Concha de Plata com a millor director, gràcies a la pel·lícula Les chevaliers blancs. Aquesta pel·lícula és una pel·lícula Bèlgica de gènere dramàtic. La seva duració és d'uns 112 minuts. Aquí teniu un altre enllaç amb més informació:
http://www.filmaffinity.com/es/film973779.html
Yordankia Ariosa ha obtingut el premi Concha de Plata com la millor actriu, gràcies a la pel·lícula El Rey de la Habana dirigida per Agustí Villaronga. Aquesta pel·lícula és de gènere dramàtic combinat amb l’adolescència amb una duració de 125 minuts. Ha estat protagonitzada a Espanya.
http://www.filmaffinity.com/es/film190719.html
Ricardo Darín i Javier Cámara reben el premi als millors actors gràcies a la pel·lícula Truman, protagonitzada pel director Cesc Gay. El seu gènere és de drama i de comèdia i té una duració de 108 minuts. També ha estat protagonitzada Espanya.
http://www.filmaffinity.com/es/film193232.html

jueves, 24 de septiembre de 2015

Exposició de la fotografia

En aquesta exposició de la fotografia que està exposa al Centre Cívic de Sant Andreu es podien observar un seguit d'imatges o fotografies on ens mostren els oficis que hi havien en aquella època que normalment la majoria d'aquests oficis eren de pintors, músics o escriptors. Una cosa molt curiosa de la que em vaig fixar en tots els quadres, és que en tots els quadres que hi havien només en un sortia una noia, i això ens pot donar molta informació sobre aquella època. Ens pot dir, que les noies en aquell temps no eren les que exercien l'ofici dins d'una família, sinó que el que feia aquesta funció era l'home, per això les dones no surten reflectides en les fotografies que hi havien en aquesta exposició

martes, 22 de septiembre de 2015

Sobre la Fotografía, text de Susan Sotang


El text “Sobre la fotografia” està escrit per l'autora Susan Sotang nascuda el 16 de gener del 1933 a Nova York, amb l'ocupació de novel·lista i assagista. Va morir a Ibídem, el 28 de desembre del 2004.

L'autora Susan Sotang en aquest text ens parla sobre la forma que les persones tenim avui dia d’enfocar una fotografia i d'observar el seu significat les quals ens envolten en aquest món fent que tinguem una atenció especial sobre aquestes. L'autora ens parla que les persones avui dia enfoquem la fotografia com una gramàtica, i que d’aquesta en fem una gran col·lecció d’imatges dins el nostre cervell, ja que aquestes són fàcils de recordar i de transportar.

L'autora ens fa referencia a una petita paròdia d’un llibre “Les Carabiners”, on ens fa veure dins aquesta paròdia, que les imatges són capaces de captar allò que algú no pot veure, i que d’aquesta manera aquest és capaç de captar l’entorn que interpreta la imatge. L'autora fa una relació molt interessant on cita que la fotografia és l’experiència capturada, i la càmera l’arma ideal. Aquesta fotografia, diu l'autora, fa referencia al món ja fotografiat i això ens fa establir una relació entre imatges i paraules la qual partir d’una imatge podem explicar una experiència viscuda en el passat o una que passarà en el present com si fos explicat en paraules. També ens diu que les imatges no són afirmacions visuals fetes a mà sinó fragments que constitueixen el món i que pot fer qualsevol.


En la meva opinió, estic totalment d’acord amb el que l’autora d’aquest text ens està parlant, perquè avui dia les imatges continuen donant un significat del món a les persones amb informació que ens aporta, però no acaben de ser fragments d’aquest món del qual nosaltres pertanyem i també estic d’acord quan l’autora diu que les imatges ens poden donar molta informació sobre el passat i sobre el present, però no sempre tanta informació com la que podem percebre a través de les paraules.

martes, 15 de septiembre de 2015

Fotografia de dos joves durant l'estiu


En la imatge podem observar dues persones joves que estan amb un aspecte tranquil i molt agradable, es pot deduir perfectament que estan en període de vacances ja que els dos estan alegres. També ens podem fixar en la forma de vestir que tenen, la qual podem deduir a partir del noi de la samarreta blanca, que va amb xancles, i que probablement acabi d’arribar de la piscina o de la platja.
També podem observar que els dos nois tenen un color de pell bastant moreno, el qual es un factor més que ens marca que es troben en aquest període de vacances i no en el període de estudi en el qual han d’anar a l’escola i fer les seves extraescolars.
L’ambient que es pot observar en la fotografia, es un ambient tranquil i familiar ja que podem veure que es troben en un barri en el que s’han criat i on han compartit molts dies. El temps que feia en el moment en que es va fer la fotografia es pot veure que feia un bon dia i que feia molt de sol.

Finalment, puc afirmar que aquests dos nois joves es coneixen des de fa molt de temps, i comparteixen una gran amistat per la manera o com estan posant en la fotografia .