MORT D’UN
MILICIÀ
És una fotografia històrica
presa per Robert Capa el 5 de setembre de 1936 que mostra la mort de Federico Borrell García,
un soldat republicà anarquista, durant la Guerra Civil Espanyola. La fotografia
de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. El soldat apareix
caient cap enrere després de ser disparat. Porta roba de civil, però amb una
cartutxera de cuir, i el rifle que li cau de la seva mà dreta. Molts experts
pensen que aquesta fotografia no es va fer durant la batalla, i que el
personatge que hi surt tampoc és en Borrell sinó que podrí ser qualsevol altre
personatge.
L’anàlisi de la imatge, es
pot dividir en dos aspectes diferents, un aspecte denotatiu i un de connotatiu.
En
l’aspecte denotatiu podem observar:
El tipus d’enquadrament que
té la imatge, on es pot observar que té un format horitzontal, ja que es pot
veure bona part del paisatge al seu voltant, i el pla que es troba en la
fotografia, és un pla mig llarg, ja que el milicià es pot veure fins als
genolls i com cau d’esquenes.
La composició de la imatge,
amb un centre d’interès que es troba en el milicià que és el protagonista
principal de la fotografia, on l’autor, Robert Capa, vol que se centrin totes
les mirades en ell i que s’observi la manera en què cau i com va vestit.
Les línies dominants que
s’observen en la fotografia són varies, es pot observar una línia dominant que fa aquest
petit turó, la qual és torba a l'alçada dels genolls d’aquest milicià, i també
amb les muntanyes o serralades que es troben al fons de la imatge, on van a
parar de manera horitzontal, també als genolls d’aquest milicià.
La composició que s’observa en aquesta
fotografia, és la composició de la regla dels terços, ja que
el milicià, es troba en un terç de la fotografia on es troba tot el pes
rellevant que conté la imatge, i després a la dreta, es troba el paisatge que
no té tant de pes rellevant en la fotografia. Les mirades que té el milicià
dins la fotografia, són unes mirades perdudes cap a terra, ja que està caient,
i també la mirada va dirigida a la part dreta de la fotografia.
L'angulació que es troba en
la fotografia, és una angulació de tres quarts, ja que fotografia es pot
dividir en aquests tres quarts: un quart on es troba el milicià caient
d’esquenes, i els altres quarts, fan referencia al paisatge.
L’enfocament que té la
fotografia és bo, ja que ens fa centrar tot l’interès en el milicià, i
l’enfocament està centrat en aquest, i el color de la fotografia, és d’un color
blanc i negre. Es pot observar tambè que l'enfocament de la fotografia es de llum directa, ja que es pot deduir perfectament per la ombra del milicià.
En
l’aspecte connotatiu podem observar:
El grau de senzillesa que
s’observa en la fotografia és evident, ja que en la imatge només es pot
observar un personatge, un milicià, caient d’esquenes amb una escopeta agafada
amb la seva mà dreta, i un paisatge de fons el qual es pot deduir que aquest
personatge es troba en la muntanya o en un camp.
La interpretació que es pot
fer en aquesta fotografia, és d’un milicià, que ha sigut disparat mentre estava
de guerra en el camp de combat que cau mort sobre un gran territori despoblat i
on no té cap possibilitat de sobreviure. Es pot observar un gran grau
d'originalitat, ja que s’interpreta molt bé en aquesta fotografia com pots
caure després de ser disparat i com et trobes quan estàs sol i no pots fer res
per a sobreviure.
Els recursos agressius que
es poden observar en aquesta imatge, pot ser un grau de personificació, ja que
en la fotografia és por personificar perfectament, com és estar de guerra i
morir per un tir i després caure rendit a terra, sense ningú al teu voltant, ni
població ni companys teus que et puguin ajudar.
La funció que té la imatge
és expressiva, ja que ens expressa el patiment que té aquest milicià abans de
morir després de ser disparat, i també informativa, ja que ens informa del que
va passar i també de la manera en què va ser mort aquest milicià.
