Aquesta exposició de fotografia al CCCB va acabar el passat diumenge 13 de desembre del 2015.
En aquesta exposició vaig poder observar un gran nombre de fotografies on el fotògraf, en la majoria de fotografies, va aconseguir transmetre moltes emocions en visualitzar la imatge.
Em va sorprendre molt que en l'exposició, moltes de les fotografies feien referencia a les guerres que hi ha hagut en els territoris de l'Islam com pot ser Iran o el Marroc. Una de les altres coses que em va sorprendre de l'exposició és que una vegada ja estava conscienciat de les dures fotografies que estan exposes en l'exposició, es va produir un canvi radical en el significat de les imatges, amb l'exposició de fotografies d'esport o d'animals.
Una de les fotografies que destaco de l'exposició, és la fotografia d'una noia d'uns 14 anys, reprimida per la policia, sota la pluja, després d'una vaga contra el tipus de govern exercit en el seu país. En la fotografia, es pot veure a primera vista, l'expressió de por i de dolor que transmeten els seus ulls. També destacaria de l'exposició, una seqüència d'imatges en la qual explicava l'execució d'un home per l'assassinat d'un amic seu. En aquesta seqüència de 5 o 6 imatges també es pot observar com finalment el noi no és executat, ja que la mare del noi mort, en plena execució li dóna una bufetada i li perdona la vida.
Personalment, no em penedeixo gens d'anar a veure aquesta exposició, ja que vaig observar fotografies que transmetien el sofriment que passen moltes de les persones en la resta del món i en les condicions de vida en la qual viuen. L'exposició en si va ser magnífica i vaig quedar molt satisfet d'haver anat.
La Culpa, és un curt protagonitzat per David Victori que tracta d’una parella que s’està a punt d’anar de viatge, però que han de cancel·lar-ho tot, perquè la dona li dóna la fantàstica notícia a la seva parella de què estan a punt de tenir un fill. Amb l’emoció d’aquest moment, el noi rep una trucada d’un amic seu el qual estan parlant una llarga estona per telèfon i on el noi li comunica al seu amic d’aquesta gran notícia.
Mentrestant, la noia li demana les claus del seu cotxe, i és en aquest moment en què la noia és atracada per un home enmig del carrer. La seva parella en veure al lladre que llença la bossa de mà de la seva núvia, va corrent al seu cotxe i se la troba morta a terra.
Davant d’aquest drama, i de la pèrdua de la seva parella i del seu fill, el noi agafa molta ràbia i va a casa del lladre on el mata. En aquest moment del curt apareix l’home en la porta de la casa de l'assassí. El marit entra en la casa obrint la porta amb una palanca, i acompanyat d’una música de fons, arriba al menjador on està l’assassí assegut i el dispara. En un segon pla, rere el marit apareix el fill de l'assassí que amb un ganivet apunyala al marit. Seguidament, s’observa com el marit intenta escapar, però es veu en un bucle on finalment torna a l’acció del tret a l’assassí on ara no el dispara. El vidu, al no matar-lo aconsegueix escapar però aquest el persegueix i es queda en un bucle del qual no pot escapar
L’enquadrament d’aquest curt ha sigut horitzontal amb una composició de regla de terços. També es pot observar una composició de línies dominats corbes marcades per les escales de l’edifici, i també en la mateixa escena un angle zenital de dalt a baix. El director utilitza angles picats amb els personatges i també fa l’ús d’un angle a ran en la seqüència on el fill li clava un ganivet al marit.
De tots els tipus de moviments que apareixen en aquest curt, es podrien destacar uns quants tràvelings sobre el marit al principi del curtmetratge, i també el moviment que fa la càmera quan el personatge torna a la casa després de passar el seu bucle.
Aquest curt ha estat filmat a la nit, per tant, la il·luminació és artificial difusa. La transició o els signes de puntuació que apareixen en aquest film s’identifiquen amb els talls de les escenes en el moment que s’acaben o es vol canviar d’escena. La banda sonora, agafa molta importància a partir del moment en què el protagonista mata a l’assassí fins al final del curt.
El treball que han fet els personatges en aquest curt és molt bo i interessant, ja que transmeten molt bé les seves emocions al públic. El missatge que ens volia transmetre el director és el càstig que tenen aquelles persones que senten la seva culpa per alguna cosa dolenta que han fet, de la qual mai es podran oblidar. Aquest curt pot tenir moltes semblances amb la pel·lícula de "Matrix", pels moviments de càmera que apareixen en ambdues pel·lícules, i també el tipus d’il·luminació.
Personalment, l'originalitat que ha tingut el director a l'hora de protagonitzar aquest film, m’ha sorprès molt, ja que al final, m’ha fet reflexionar molt sobre el missatge que vol transmetre la pel·lícula al públic. L'extensió que ha tingut el director en aquest curt ha sigut una extensió de minuts molt encertada, ja que amb el temps que dura el curt és suficient perquè t’arribi el missatge que ens vol transmetre.
"Ciutadà Kane" (títol original en anglès Citizen Kane) és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de la història, estrenada el 1941. Marcà un punt important d'inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles, exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.
En aquesta escena es pot observar que transcorre dins una habitació on una parella mantenen una discussió per una de les crítiques que han fet a la cantant, que fa referència a la dona. Al principi de l’escena es pot observar un desenfocament que té el protagonista principal, en Kane, el qual se li pot observar un pla mig curt i que aquest pla acaba desapareixent per l’enfocament d’un diari amb un pla detall d’una de les notícies que el protagonista llegeix, i seguidament en la mateixa escena, apareix un pla general de tot el diari.
Després en la següent seqüència d’aquesta escena apareix la dona que participa en l’escena, enfocada amb un pla sencer. Seguidament, amb un canvi de seqüència apareix en Kane, assegut en un sofà llegint el diari el qual abans ens havien mostrat en una escena amb un pla general.
A continuació, trobem una altra escena on s’observa un gran pla general d’aquesta habitació i on s’observa que en aquesta seqüència, el protagonista s’aixeca del sofà i és en aquest moment quan a càmera fa el recorregut del personatge, fins a arribar a la porta on s’observa una altra seqüència d’aquesta escena.
En acabar aquesta seqüència, el protagonista estableix un recorregut, interromput per canvis de pla de seqüència amb la dona i on mantenen una discussió. Finalment, l’escena acaba amb un contrast de fons negre que produeix l’ombra del protagonista sobre la dona i amb un pla de detall d’un cartell amb l’actuació de la dona d’en Kane.
El nom de la Rosa
"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran novel·la homònima d'Umberto Eco.
Al principi de l’escena apareix una primera seqüència on es pot observar als dos protagonistes, Adso i el seu mestre, muntats en un cavall cadascun, i a mesura que avancen en la seqüència s’observa l’aparició d’una noia en la part inferior a l’esquerra. Trobem després un altre canvi de seqüència on s’observa una conversació entre Adso i aquesta dona, ja que a Adso li ha cridat l’atenció. Entre els dos predomina el primer pla durant aquesta escena, trencada amb canvis de seqüència amb el seu mestre i també on apareixen camps i fora de camps entre aquests dos.
Seguidament, apareix un desenfocament de la protagonista interromput abans amb canvis de seqüència, on la dona acaba desapareixent dins un fons gris, quedant-se sola i on Adso continua el camí del seu mestre. En aquesta escena no intervé el diàleg, ja que trobem música de fons que agafa molt protagonisme.
Després s’observa un canvi d’escena on els dos protagonistes es troben sols, fent camí, i amb un gran pla general on de fons s’escolta la veu del protagonista. Aquest gran pla general a mesura que la seqüència continua s’observa com cada vegada es va allunyant més. En aquesta escena predomina la veu del protagonista i no pas la música, ja que aquesta no agafa molta importància.
Màtrix
The Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.
En la primera seqüència s’observa un pla de detall a un objecte que es troba al terra mullat per la gran quantitat de pluja que cau sobre ell. Seguidament, trobem una altra escena on s’observa un pla genital, que enfocat des de dalt on es veu de lluny l’arribada d’un cotxe a l’edifici i on surten dues persones on una d’aquestes persones és la protagonista. A continuació, s’observa un altre pla genital de l’edifici pel seu interior on s’observen moltes línies dominants corbes predominants en les escales.
Després, es pot observar una seqüència, on el protagonista arriba al seu destí i on trobem un tràveling amb el recorregut del personatge fins a l’escena on aquest estableix un diàleg amb l’altre personatge. En aquest diàleg predominen les veus dels protagonistes i es troben en un mateix eix i on estableixen un diàleg.
