martes, 1 de diciembre de 2015

Comentari de fragments de películes

Cuidadano Kane

"Ciutadà Kane" (títol original en anglès Citizen Kane) és la pel·lícula més famosa d'Orson Welles considerada per molts crítics com la millor pel·lícula de la història, estrenada el 1941. Marcà un punt important d'inflexió en la història del cinema i, com a punt àlgid del cinema de Welles, exemplifica la voluntat transgressora de la filmografia del cineasta.
En aquesta escena es pot observar que transcorre dins una habitació on una parella mantenen una discussió per una de les crítiques que han fet a la cantant, que fa referència a la dona. Al principi de l’escena es pot observar un desenfocament que té el protagonista principal, en Kane, el qual se li pot observar un pla mig curt i que aquest pla acaba desapareixent per l’enfocament d’un diari amb un pla detall d’una de les notícies que el protagonista llegeix, i seguidament en la mateixa escena, apareix un pla general de tot el diari.
Després en la següent seqüència d’aquesta escena apareix la dona que participa en l’escena, enfocada amb un pla sencer. Seguidament, amb un canvi de seqüència apareix en Kane, assegut en un sofà llegint el diari el qual abans ens havien mostrat en una escena amb un pla general.
A continuació, trobem una altra escena on s’observa un gran pla general d’aquesta habitació i on s’observa que en aquesta seqüència, el protagonista s’aixeca del sofà i és en aquest moment quan a càmera fa el recorregut del personatge, fins a arribar a la porta on s’observa una altra seqüència d’aquesta escena.
En acabar aquesta seqüència, el protagonista estableix un recorregut, interromput per canvis de pla de seqüència amb la dona i on mantenen una discussió. Finalment, l’escena acaba amb un contrast de fons negre que produeix l’ombra del protagonista sobre la dona i amb un pla de detall d’un cartell amb l’actuació de la dona d’en Kane.


El nom de la Rosa

"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran novel·la homònima d'Umberto Eco.
Al principi de l’escena apareix una primera seqüència on es pot observar als dos protagonistes, Adso i el seu mestre, muntats en un cavall cadascun, i a mesura que avancen en la seqüència s’observa l’aparició d’una noia en la part inferior a l’esquerra.
Trobem després un altre canvi de seqüència on s’observa una conversació entre Adso i aquesta dona, ja que a Adso li ha cridat l’atenció. Entre els dos predomina el primer pla durant aquesta escena, trencada amb canvis de seqüència amb el seu mestre i també on apareixen camps i fora de camps entre aquests dos.
Seguidament, apareix un desenfocament de la protagonista interromput abans amb canvis de seqüència, on la dona acaba desapareixent dins un fons gris, quedant-se sola i on Adso continua el camí del seu mestre. En aquesta escena no intervé el diàleg, ja que trobem música de fons que agafa molt protagonisme.
Després s’observa un canvi d’escena on els dos protagonistes es troben sols, fent camí, i amb un gran pla general on de fons s’escolta la veu del protagonista. Aquest gran pla general a mesura que la seqüència continua s’observa com cada vegada es va allunyant més. En aquesta escena predomina la veu del protagonista i no pas la música, ja que aquesta no agafa molta importància.

Màtrix

The Matrix és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida pels germans Larry i Andy Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.
En la primera seqüència s’observa un pla de detall a un objecte que es troba al terra mullat per la gran quantitat de pluja que cau sobre ell. Seguidament, trobem una altra escena on s’observa un pla genital, que enfocat des de dalt on es veu de lluny l’arribada d’un cotxe a l’edifici i on surten dues persones on una d’aquestes persones és la protagonista. A continuació, s’observa un altre pla genital de l’edifici pel seu interior on s’observen moltes línies dominants corbes predominants en les escales.
Després, es pot observar una seqüència, on el protagonista arriba al seu destí i on trobem un tràveling amb el recorregut del personatge fins a l’escena on aquest estableix un diàleg amb l’altre personatge.
En aquest diàleg predominen les veus dels protagonistes i es troben en un mateix eix i on estableixen un diàleg.

No hay comentarios:

Publicar un comentario