El text “Sobre la fotografia” està escrit per l'autora Susan Sotang nascuda
el 16 de gener del 1933 a Nova York, amb l'ocupació de novel·lista i assagista.
Va morir a Ibídem, el 28 de desembre del 2004.
L'autora Susan Sotang en aquest text ens parla sobre la forma que les persones tenim avui dia d’enfocar una fotografia i d'observar el seu significat les quals ens envolten en aquest món fent que tinguem una atenció especial sobre aquestes. L'autora ens parla que les persones avui dia enfoquem la fotografia com una gramàtica, i que d’aquesta en fem una gran col·lecció d’imatges dins el nostre cervell, ja que aquestes són fàcils de recordar i de transportar.
L'autora ens fa referencia a una petita paròdia d’un llibre “Les Carabiners”, on ens fa veure dins aquesta paròdia, que les imatges són capaces de captar allò que algú no pot veure, i que d’aquesta manera aquest és capaç de captar l’entorn que interpreta la imatge. L'autora fa una relació molt interessant on cita que la fotografia és l’experiència capturada, i la càmera l’arma ideal. Aquesta fotografia, diu l'autora, fa referencia al món ja fotografiat i això ens fa establir una relació entre imatges i paraules la qual partir d’una imatge podem explicar una experiència viscuda en el passat o una que passarà en el present com si fos explicat en paraules. També ens diu que les imatges no són afirmacions visuals fetes a mà sinó fragments que constitueixen el món i que pot fer qualsevol.
L'autora Susan Sotang en aquest text ens parla sobre la forma que les persones tenim avui dia d’enfocar una fotografia i d'observar el seu significat les quals ens envolten en aquest món fent que tinguem una atenció especial sobre aquestes. L'autora ens parla que les persones avui dia enfoquem la fotografia com una gramàtica, i que d’aquesta en fem una gran col·lecció d’imatges dins el nostre cervell, ja que aquestes són fàcils de recordar i de transportar.
L'autora ens fa referencia a una petita paròdia d’un llibre “Les Carabiners”, on ens fa veure dins aquesta paròdia, que les imatges són capaces de captar allò que algú no pot veure, i que d’aquesta manera aquest és capaç de captar l’entorn que interpreta la imatge. L'autora fa una relació molt interessant on cita que la fotografia és l’experiència capturada, i la càmera l’arma ideal. Aquesta fotografia, diu l'autora, fa referencia al món ja fotografiat i això ens fa establir una relació entre imatges i paraules la qual partir d’una imatge podem explicar una experiència viscuda en el passat o una que passarà en el present com si fos explicat en paraules. També ens diu que les imatges no són afirmacions visuals fetes a mà sinó fragments que constitueixen el món i que pot fer qualsevol.
En la meva opinió, estic totalment d’acord amb el que
l’autora d’aquest text ens està parlant, perquè avui dia les imatges continuen
donant un significat del món a les persones amb informació que ens aporta, però
no acaben de ser fragments d’aquest món del qual nosaltres pertanyem i també
estic d’acord quan l’autora diu que les imatges ens poden donar molta
informació sobre el passat i sobre el present, però no sempre tanta informació
com la que podem percebre a través de les paraules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario