FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA
Títol original
La Soledad del Corredor de Fondo
The Loneliness of the Long Distance Runner
Any
1962
Duració
99 min.
País
Regne Unit
Director
Tony Richardson
Guió
Alan Sillitoe (Conte: Alan Sillitoe)
Música
John Addison
Fotografia
Walter Lassally
Repartiment
Tom Courtenay, Michael Redgrave, James Bolam, Avis Bunnage, Alec McCowen,James Fox, Joe Robinson, Julia Foster, Frank Finlay, John Thaw
Productora
Woodfall / Bryanston / British Lion
Gènere
Drama | Atletismo. Free Cinema
ARGUMENT
L’argument de la pel·lícula “La soledad del Corredor de Fondo”, tracta sobre un jove rebel condemnat a un reformatori per haver robat en un forn. Durant aquest temps, s’eleva a les files de la institució gràcies a la seva destresa, com a un corredor de llarga distància. Durant les seves carreres en solitari, somia en la seva vida i el temps que havia viscut abans del seu empresonament. Tot això, el porta a revaluar el seu estatus privilegiat com a corredor premi de governador.
Nottinghamian Colin Smith, és un jove esquerp criat en una família treballadora. Ell, juntament amb el seu amic Mike, durant el film, cometen delictes menors. Colin, intenta separar-se de la seva família i d’aquesta manera poder trobar una vida més feliç, ja que ell, té una relació molt dolenta amb la seva mare, ja que a ella només li interessa els diners de l’assegurança que rebran amb la mort del seu pare, abans de tractar al seu marit com a un home i un espòs. Aquest fet, agafa més èmfasi i importància quan la seva mare comença a mantenir relacions amb un altre home, just després de la mort del seu marit. Colin, a més a més, també desconfia de les autoritats.
Colin, és enviat a Ruxton Towers Reformatory després d’haver robat diners en un forn. La seva estada en aquest reformatori, al principi és molt difícil, però amb el pas del temps, i en observar a gràcies al governador que Colin té una habilitat amb les carreres de llarga distància, ja que sempre s’escapava de la policia quan el perseguia, portarà a Colin a una vida molt millor. El governador, al saber de tot això, vol cultivar la capacitat de funcionament de Colin perquè corri per a l'escola a la pista de presa de possessió que es troba davant d'una escola pública, fet que mostrarà al governador, com algú capaç de convertir aquest noi com a membres de la societat. Colin pren aquest repte, ja que li ofereix una sensació de llibertat.
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
Nottinghamian Colin Smith, és un jove esquerp criat en una família treballadora. Ell, juntament amb el seu amic Mike, durant el film, cometen delictes menors. Colin, intenta separar-se de la seva família i d’aquesta manera poder trobar una vida més feliç, ja que ell, té una relació molt dolenta amb la seva mare, ja que a ella només li interessa els diners de l’assegurança que rebran amb la mort del seu pare, abans de tractar al seu marit com a un home i un espòs. Aquest fet, agafa més èmfasi i importància quan la seva mare comença a mantenir relacions amb un altre home, just després de la mort del seu marit. Colin, a més a més, també desconfia de les autoritats.
Colin, és enviat a Ruxton Towers Reformatory després d’haver robat diners en un forn. La seva estada en aquest reformatori, al principi és molt difícil, però amb el pas del temps, i en observar a gràcies al governador que Colin té una habilitat amb les carreres de llarga distància, ja que sempre s’escapava de la policia quan el perseguia, portarà a Colin a una vida molt millor. El governador, al saber de tot això, vol cultivar la capacitat de funcionament de Colin perquè corri per a l'escola a la pista de presa de possessió que es troba davant d'una escola pública, fet que mostrarà al governador, com algú capaç de convertir aquest noi com a membres de la societat. Colin pren aquest repte, ja que li ofereix una sensació de llibertat.
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
Són dues metàfores de l'època: l'Anglaterra de porcellana blanca i els murs de maó de les cases de classe obrera. A La solitud del corredor de fons (1959), Alan Sillitoe va definir el curtcircuit entre els dos mons, detenint-se en aquest present ferotge de les barriades, habitualment dominades per dos déus atàvics: la fúria i la necessitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario